El so d’un rodatge: què se sent realment

Els tres sorolls que deixes de sentir quan vius al lloc

• La ventilació. Una climatitzadora, una ventilació mecànica, un aire condicionat: un buf continu i ample que el cervell esborra en tres minuts i que un micròfon no esborra mai.
• El carrer. Ja no es nota darrere una finestra que s’obre cada dia, i tanmateix ocupa la mateixa banda de freqüències que una veu masculina.
• El brunzit elèctric. Una nevera de cuina, un armari de servidors rere un envà, un tub fluorescent cansat. Greu, regular i molt difícil de treure sense fer malbé la veu.

La prova dura trenta segons i no necessita material: entreu a la sala, calleu i escolteu durant mig minut. El que sentiu en aquell moment, el micròfon ho sentirà deu vegades més fort. Si no sentiu res, gairebé sempre és que no heu esperat prou.

D’aquí una regla simple: qui ocupa el lloc és el pitjor jutge del seu soroll, i el primer visitant que arriba és el millor. Si algú ja us ha dit que la vostra oficina és sorollosa, creieu-lo abans que les vostres pròpies orelles. No és qüestió d’orella fina, és acostumament, i és total al cap de dos dies.

Una sala buida ressona

És la paradoxa dels rodatges immobiliaris i dels locals nous: com més bonica i neta és la sala, pitjor sona. Un terra dur, parets nues, un gran finestral, i la veu rebota tres vegades abans d’arribar al micròfon. La reverberació no es treu al muntatge: es pot atenuar, no desfer. Al lloc, quatre coses la redueixen de debò: acostar el micròfon, parlar de cara a una superfície tova en lloc d’un mur, deixar abrics i bosses fora de camp dins la sala, i tancar les portes de les habitacions buides del costat.

El micròfon de la càmera no és un micròfon

Capta la sala, no la persona. A dos metres registra tant local com veu, i cap ajust no compensa la distància: és física, no tècnica. Un micròfon de solapa a vint centímetres del mentó ho canvia tot, i és l’únic objecte que tot sol porta un vídeo d’amateur a correcte. El mateix raonament val a l’exterior, on el vent esdevé el primer enemic — el so d’una càmera d’acció, micròfon extern i vent detalla aquest cas.

El soroll	Es pot recuperar?	Què es fa al lloc
Ventilació contínua	En part	S’apaga durant la presa i es torna a engegar després
Trànsit, carrer	No	Es canvia de sala, o s’espera una calma de trenta segons
Reverberació de la sala	No	S’acosta el micròfon i es moblen les zones fora de camp
Cop, porta, clic aïllat	Sí	Es repeteix la frase de seguida, no al final
Vent a l’exterior	En part	Escuma obligatòria, d’esquena al vent, micròfon sota el coll

Enregistrar el silenci de la sala

És el gest més rendible de la jornada, i dura trenta segons. Abans de recollir es demana silenci total i s’enregistra la sala tal com és: la seva ventilació, el seu brunzit, el seu carrer. Aquest fons, anomenat ambient, serveix al muntatge per enganxar dues frases preses amb cinc minuts de diferència sense que l’oïda senti la costura. Sense ell, cada tall produeix un petit forat de silenci artificial — i és precisament aquest forat, més que el soroll mateix, el que fa sonar amateur un vídeo altrament net.

Auriculars, o res

Un bon micròfon damunt una taula no garanteix res: el que garanteix és escoltar mentre es grava. Els auriculars no són un accessori de comoditat, són l’única manera de descobrir al lloc, i no tres dies després, que una pila del micròfon estava fluixa, que un cable feia fals contacte o que una nevera va arrencar a mitja tercera frase. En un rodatge, la meitat dels accidents de so no són errors d’ajust: són coses que ningú no ha escoltat.

El que es decideix abans, i només una vegada

La sala on es fa parlar algú es tria abans de la jornada, no en el moment de muntar-hi. El criteri no és la bellesa: és el silenci, i alguna cosa tova en algun lloc. Una sala de reunions enmoquetada guanya un vestíbul de marbre, sempre. Als esdeveniments, on no es tria res, el raonament s’inverteix i el material pren el relleu: el micròfon sense fils per als discursos i filmar un concert o un festival descriuen aquest terreny, molt més difícil.

Si ja sabeu que una sala ressona, que una ventilació no s’atura o que un carrer passa darrere la finestra, digueu-ho: és el que decideix la col·locació dels micròfons i, per tant, l’hora i el lloc del rodatge. Una línia en una sol·licitud de prestació als vostres locals val més que un descobriment al lloc, perquè un descobriment al lloc sempre es paga en preses perdudes.