Llogar el material o recórrer a un operador

Des que ofereixo prestacions al lloc, sovint em fan la pregunta a l’inrevés: «què és millor?». Cap de les dues. Llogar i fer venir algú no resolen el mateix problema. El lloguer li dóna una eina; la prestació li treu una tasca. La resta —qualitat d’imatge, píxels, marca— gairebé mai no entra en la decisió, perquè el material és el mateix pels dos costats.

Quatre preguntes i ja té la resposta

• Serà convidat al seu propi esdeveniment? Si és el nuvi, el ponent o l’amfitrió, no filmarà. No és qüestió de destresa: estarà en un altre lloc, i està molt bé així.
• L’escena es repeteix? Un immoble espera; s’hi pot tornar. L’entrada de la núvia no. Com més única és l’escena, menor és el marge d’error.
• Qui muntarà les imatges? És la feina que tothom oblida. Un dia filmat són diverses hores de tria, tall i exportació. Si ningú no ho farà, filmar no serveix de res.
• Hi ha un punt de vista impossible de mantenir tot sol? Dos angles alhora, la regidoria i la sala, un pla aeri mentre es filma a terra: en algun moment calen dues parelles de mans.

Tres sís de quatre, i hi vaig

No és un barem, és una regla pràctica honesta. Si respon que sí a una sola pregunta, llogar ja basta i li sortirà més barat. Amb dues, es pot discutir, i sovint la resposta bona és mixta: vostè lloga una càmera per als convidats i jo vinc les dues hores que compten. Amb tres, la pregunta ja no es planteja.

El veritable cost amagat és el muntatge

És la tercera pregunta, i la que més mal fa quan s’escamoteja. He vist targetes de memòria plenes quedar-se en un calaix durant dos anys, no per falta de ganes, sinó perquè ningú no havia reservat els vespres necessaris. Llogar costa menys que fer venir algú; llogar i no muntar mai ho costa tot, per res. Ordenar i compartir els vídeos després del rodatge explica la feina real darrere la paraula «muntatge».

La resposta bona sovint és mixta

És la fórmula que proposo més sovint, i gairebé ningú no hi arriba pensant-hi. Es lloguen una o dues càmeres que es confien als convidats o es posen en trípode, i jo vinc en la franja que no es repeteix: la cerimònia, l’obertura de portes, el discurs, la visita de l’immoble amb el comprador. La resta del dia continua sense mi. No paga un operador per filmar l’aperitiu, i no es perd el moment que compta.

Aquesta fórmula té un defecte que cal conèixer: produeix dos conjunts d’imatges que no s’assemblen, l’un filmat pels convidats, l’altre per mi. Si vol una pel·lícula que se sostingui de cap a cap, digui-ho ja a la sol·licitud: és una restricció de muntatge, i es prepara durant el rodatge, no després.

El que la prestació no substitueix

No substitueix el que vostè sap del lloc i de la gent. Jo no sé que la seva àvia només s’hi estarà una hora, ni que la llum cau de cop en aquella sala a les set. Per això faig tantes preguntes abans, i per això la llista de material per a un casament continua sent útil fins i tot quan filmo jo: l’obliga a escriure allò que no puc endevinar. I tampoc no substitueix les ganes de fer-ho un mateix — si les té, conservi-les, el lloguer existeix per això.