Demanar una prestació: com funciona

Des d’enguany ja no només llogo material: també m’hi desplaço i sóc jo qui filma. Una sol·licitud de prestació no s’assembla, doncs, a una reserva de lloguer. No hi ha cistella, ni targeta bancària, ni data que es bloquegi quan feu clic. Hi ha una sol·licitud i després un pressupost — i entremig, jo obrint l’agenda.

Cinc preguntes, en aquest ordre

El formulari parteix del que vostè organitza, mai del meu material. Ningú no es desperta pensant que necessita una captació 360: es prepara un casament, una visita, un seminari. Traduir-ho a càmeres, dron o instal·lació és la meva feina. D’aquí l’ordre de les cinc etapes:

• El que organitza: una festa, un immoble, un projecte d’empresa o una altra cosa.
• El lloc: l’adreça exacta, triada de la llista, perquè jo situï el punt i no només la ciutat.
• El moment: el dia, l’hora d’inici, la durada. Una nit que acaba passada la mitjanit està prevista; un esdeveniment de diversos dies també.
• El que vol: dotze caselles, cap d’obligatòria, cap marcada per endavant. Preparen el pressupost, no el calculen.
• El seu pressupost i les seves paraules: el pressupost és opcional; el relat del projecte és l’únic text que necessito de debò.

Dos temps comercials, no un

És la diferència més important amb el lloguer, i la que es entén malament quan s’hi arriba des del catàleg. Llogar és una compra: tria, paga, queda reservat. Demanar una prestació és demanar un pressupost. La pàgina no cobra res ni demana cap targeta. Si no ho puc assumir, no té res a recuperar, perquè no ha pagat res.

El pressupost arriba després, escrit a mà. Separa la mà d’obra de les despeses de desplaçament i no surt sol: primer miro si és factible. Vostè l’accepta responent al missatge, i només llavors bloquejo la data. La factura arriba després de la intervenció, mai abans.

El que decideix realment la meva resposta

Tres coses, i no la xifra que hagi indicat. Primer l’agenda: treballo sol, i dos esdeveniments el mateix dissabte al vespre no existeixen. Després la viabilitat: l’accés, els horaris imposats, el permís que cal demanar al lloc i, per als plans aeris, les regles aplicables en aquell indret aquell dia, que comprovo abans de pressupostar. Finalment els condicionants del lloc, els que només vostè coneix: un pis sense ascensor, una sala que no obre fins a les sis, un veïnat que cal respectar.

Vinc jo, vostè no retorna res

Per aquest camí no surt cap paquet. Em desplaço arreu de França; dins de Lió el desplaçament està inclòs, fora el calculo a mà al pressupost, sense barem quilomètric automàtic. I no hi ha preavís mínim: fins i tot per a aquest cap de setmana, prefereixo obrir l’agenda i respondre-li amb franquesa que no pas tancar la porta per endavant. Si el lloc el preocupa més que la data, el punt de partida és el mateix — la recollida a Lió només afecta el lloguer.

I si prefereix filmar vostè mateix

Aleshores el catàleg de lloguer continua sent la porta bona, i sovint és la millor opció: en molts esdeveniments, una càmera ben preparada a les mans d’algú que coneix el lloc val més que un operador que l’acaba de descobrir. La guia del material per a un esdeveniment diu què cal preveure. Si en llegir-la s’adona que aquella nit no tindrà ni temps ni ganes de sostenir la càmera, aquest és justament el moment d’enviar-me una sol·licitud. I si lloga a nom d’una societat, la factura i l’IVA segueixen les mateixes regles pels dos costats.