Preparar un habitatge abans d’una captació immersiva

Una captació immersiva és implacable: tot és dins el camp, tota l’estona. No hi ha fora de camp on deixar la bossa, les escombraries o la caixa de la mudança —la càmera veu darrere seu tan bé com davant. És a dir que la meitat del resultat es juga abans que jo arribi, i aquesta meitat no em pertany. El que segueix és el que demano, en l’ordre en què es fa.

Desendreçar és treure, no endreçar

Endreçar desplaça els objectes; treure’ls els fa desaparèixer. Una visita immersiva fa inútil el primer gest, perquè una pila ben alineada continua sent una pila. El que surt de l’estança surt de l’habitatge, o va a parar a una estança que no captarem: un garatge, un celler, el maleter d’un cotxe. La regla que dono cap en una frase: a cada pla horitzontal, guardeu-hi com a màxim tres objectes.

• Tot allò que porti un nom: correu, receptes, fotos de família, butlletins escolars, targetes d’empresa.
• Productes d’higiene, tovalloles usades, la sorrera, el menjador, el llit del gos.
• Els fils: carregadors, regletes, cables que travessen una estança. Un fil és el primer que es nota en una imatge, si no, neta.
• Els mobles de més. Una estança respira millor amb una butaca menys, i la 360 exagera l’enrenou més que l’espai.

Encendre-ho tot, obrir-ho tot

Tots els llums encesos, fins i tot en ple dia, i les persianes obertes de bat a bat: és l’única manera d’evitar racons negres en una presa que abraça tota l’estança. Les cortines es corren del tot cap a un costat, no a mitges. Les portes interiors s’obren, les dels armaris es tanquen. I si hi ha una bombeta fosa, es canvia abans, no després: un llum apagat enmig d’una visita es nota a cada estació.

Un detall que ningú no anticipa: els llums de casa no donen el mateix color que la llum del dia que entra per la finestra. En una mateixa presa acabes amb mitja estança groga i mitja blava, i cap ajust no salva totes dues alhora. Tant se val si les bombetes són recents i totes de la mateixa família; comença a importar quan una estança barreja una bombeta molt càlida, un plafó blanc i un tub de cuina. Si ha de canviar una bombeta abans que hi vagi, posi la mateixa que les altres, no la més barata del prestatge.

Els miralls: l’única cosa que no puc esquivar

En una presa de 360 graus l’operador s’esborra: el peu desapareix sota la imatge i una perxa fina es retira netament. Però un mirall em torna. Un bany completament enrajolat de miralls, un armari amb portes reflectores, un finestral fosc al vespre: no hi ha posició on jo no sigui en algun lloc. Aleshores fem una de tres coses: em poso darrere el batent d’una porta, tanquem l’armari, o assumeixo aparèixer petit en un racó. Preveieu-ho: és una qüestió que cal resoldre tan bon punt s’arriba.

La cuina i el bany es veuen de molt a prop

Són les dues estances on el visitant fa zoom, perquè són les dues que no vol refer. Taulells buits, aigüeres seques, cap drap penjat, cap esponja, cap producte a la vora. Les escombraries surten de l’estança, l’escorredor també. El rajolat es veu a trenta centímetres en una visita immersiva: un junt ennegrit que ja no es nota des de fa sis mesos torna a veure’s de cop.

El defora compta igual, i s’oblida sistemàticament. Un balcó fa de rebost tot l’any: bicicleta, estenedor, sacs de terra, cadires apilades. Una terrassa mereix el mobiliari tret i eixugat, un jardí una segada el dia abans. El celler i el garatge no s’endrecen: simplement es decideix si es capten o no, i totes dues respostes se sostenen mentre s’assumeixin. En canvi, una visita que salta el garatge d’una casa sempre fa pensar que hi havia alguna cosa a amagar.

Les persones, els animals i la porta tancada

Ningú no es queda a l’estança durant la presa, vostè inclòs: a 360 graus no hi ha racó per esperar. Treballem estança per estança, i l’anterior es tanca darrere nostre. Els animals van a una estança ja captada o surten amb algú: un gat que travessa un panorama durant l’assemblatge hi deixa un rastre borrós que no es recupera. I si algú encara viu a l’habitatge, ha de quedar clar per a tothom: allò que és visible es publicarà, i l’habitació d’un adolescent es tanca si el seu ocupant ho demana.

La mitja hora abans que jo arribi és la més rendible de tota l’operació. Una darrera volta per l’habitatge, estança rere estança, preguntant-se a cada porta: què no voldria veure en línia demà? Allò que respon aquesta pregunta surt, i la resta ja està a punt. Aquesta mitja hora no es recupera ni al muntatge ni més tard: un objecte oblidat no s’esborra netament d’una imatge de 360 graus, i una segona passada vol dir una segona intervenció.

Si fa la captació vostè mateix, la perxa invisible és el primer reflex a adquirir, i filmar amb poca llum explica per què insisteixo tant en els llums. El manual pràctic és a llogar una càmera 360 a Lió. Si no, descrigui l’habitatge, el nombre d’estances i qui l’ocupa encara en una sol·licitud de prestació immobiliària: li retorno la llista de preparació adaptada al seu immoble abans d’anar-hi.