Visita 360 o galeria de fotos: què veu el comprador

El que la galeria no diu mai

Tres coses, sempre les mateixes. La circulació primer: com es passa d’una habitació a l’altra, i quants metres són realment. L’orientació després: on és el sud, què es veu per la finestra, què hi ha al davant. I finalment els defectes: el vis-à-vis, l’habitació sense llum, el pilar al mig del menjador. Una galeria honesta pot mostrar-los, però gairebé mai no ho fa, i el comprador ho sap. Per això desconfia de les fotos boniques.

El que la visita immersiva fa visible

Exactament aquestes tres coses, i no gaire més. Una presa 360 enregistra tota l’habitació des d’un punt: qui mira gira el cap i veu el pilar, el vis-à-vis, la porta que dóna al passadís. L’immoble no és més bonic, és més veritable. I això canvia la naturalesa de les visites següents: qui després s’hi desplaça ja sap com és l’habitatge, així que ve a decidir, no a descobrir.

No s’oposen, no fan la mateixa feina

La foto atreu, la visita reté. Un anunci sense una bona foto no s’obre mai: el primer clic es guanya amb una imatge enquadrada, il·luminada, retocada — és la feina d’una càmera clàssica i d’un operador que tria. La visita immersiva no fa venir: qualifica. De fet, totes dues es demanen juntes al formulari, i al terreny es roden dins la mateixa hora.

La tercera mirada: la de dalt

Encara falta una informació que ni la galeria ni la visita immersiva donen: què hi ha al voltant. El jardí respecte a la casa, la distància a la carretera, l’orientació real de la parcel·la. És el paper del pla aeri, i es demana a part perquè la seva viabilitat depèn del lloc i dels permisos aplicables aquell dia. El que aporta un pla aeri detalla el guany, i els permisos que cal signar, què cal tenir a mà abans.

Per al conjunt del tema, dron i vídeo 360 a l’immobiliari reprèn el raonament pel costat del lloguer, si prefereix rodar vostè mateix.