Enquadrar un immoble sense filmar els veïns

Pujar no és allunyar: és recollir més

És l’error de raonament més freqüent. Es creu que pujant s’allunya el subjecte, com si es reculés. En realitat un aparell que puja conserva el mateix angle de camp i el projecta sobre una superfície a terra que creix amb l’altura. Doblar l’altura és doblar l’amplada d’allò que entra a l’enquadrament, i per tant quadruplicar la superfície filmada —i entrar a casa de molta més gent.

D’aquí una disciplina senzilla, que a més coincideix amb l’anomenada regla de l’u per u que recorda el nostre article sobre les autoritzacions que cal signar: no pujar més amunt que la distància que el separa del límit de la propietat. En una parcel·la estreta això vol dir volar baix, i volar baix dona millors imatges d’un immoble, perquè l’edifici conserva la seva alçada en lloc d’aplanar-se.

Filmar cap a l’immoble, mai des de l’immoble

La segona regla és una qüestió de posició. Un aparell situat sobre el jardí del veí i apuntat a la casa en venda filma, en el mateix enquadrament, tot allò que sobrevola. El mateix pla, fet des del carrer o des del camp i dirigit cap a l’interior de la parcel·la, mostra exactament el mateix immoble amb el seu propi límit al darrere i res més.

Aquest canvi no costa res: és el mateix vol, fet des de l’altre costat. Es decideix al reconeixement, buscant els dos o tres eixos que tenen l’immoble en primer terme i el buit al darrere: un camp, una carretera, una teulada de garatge, el cel. En un immoble envoltat per tots costats gairebé sempre n’hi ha almenys un; és aquell que es reté, encara que no sigui el més afavoridor.

La rotació: saber on aturar-la

Una òrbita completa al voltant d’una casa escombra, per construcció, 360 graus de veïnat. És la trajectòria més arriscada del repertori i també la que es llança amb més facilitat, perquè un mode automàtic la proposa. El quart de volta, en canvi, només escombra un sector, i aquest sector es tria.

En concret s’anoten al reconeixement dues direccions: aquella on el moviment comença i aquella on s’atura, totes dues del costat lliure. La rotació s’atura abans que l’enquadrament arribi al límit, no quan ja l’ha traspassat. Una aturada franca deu graus abans és invisible al muntatge; un excés es veu al primer visionat.

El gran angular agafa més del que us penseu

Els drons compactes duen un objectiu ample. A la pantalla se segueix el subjecte al centre i la mirada no va mai als angles, que és precisament on hi ha allò que no es volia filmar. La comprovació dura deu segons: un cop a l’alçada prevista, fer girar l’aparell sobre si mateix i mirar què hi entra, abans de llançar la primera presa. És l’únic moment en què es descobreix la piscina del veí sense que sigui un problema.

Allò que el muntatge recupera i allò que no

Retallar funciona, però costa definició, i un vídeo ja retallat dues vegades no té gaire més per donar. Difuminar també funciona, i sempre es nota: una taca mòbil enmig d’un pla aeri atrau la mirada molt més que allò que amaga. Alentir o enfosquir no elimina res. Només queda un gest realment net, i és tallar, és a dir perdre el pla.

Dit d’una altra manera, cada solució de muntatge equival a pagar, en qualitat o en durada, una decisió que hauria estat gratuïta tres segons abans d’enlairar-se. Precisament per això l’enquadrament es resol a l’aire i el dret a terra, i mai a l’inrevés.

Cinc reflexos que eliminen el problema

• Volar més baix que la distància que el separa del límit, i acceptar que això limita l’alçada disponible.
• Buscar a terra els eixos que tenen l’immoble davant i el buit al darrere, i anotar-los.
• Substituir l’òrbita completa per un quart de volta amb els dos extrems decidits per endavant.
• Fer una volta sobre si mateix a l’alçada prevista abans de la primera presa, per veure què entra a l’enquadrament.
• Refusar un pla en lloc de comptar amb el difuminat: el vídeo perdrà un segon, l’expedient guanyarà una objecció menys.

Aquests cinc reflexos no substitueixen els acords escrits ni les regles de sobrevol, que continuen havent-se de comprovar lloc per lloc abans de prometre cap imatge. Simplement fan que la qüestió gairebé no es plantegi. Per anar més enllà en l’enquadrament, les composicions aèries tracten la composició pròpiament dita; i si prefereix confiar el rodatge, descrigui l’immoble i el seu entorn en una sol·licitud en context immobiliari — el veïnat és de les primeres coses que pregunto.