L’accés al lloc: què bloqueja un rodatge el dia D

Quan una jornada de rodatge va malament, la càmera gairebé mai no en té la culpa. El que costa l’hora perduda és una porta. Un codi que ningú no m’ha donat, un porter que ha marxat a dinar, un ascensor massa estret per a un trípode. Res d’això no es veu en un mapa, res no es recupera al muntatge, i tot es resol en cinc minuts el dia abans.

Les cinc portes que es tanquen

• El codi d’entrada. El de la reixa, el del vestíbul i de vegades un tercer per al local per on passa el material. Tots tres es donen el dia abans, no davant la porta.
• La persona que obre. Un nom, un mòbil i una segona persona si la primera no respon. Un porter no és localitzable un dissabte com un dimarts.
• La targeta nominativa. Molts edificis d’oficines lliuren una targeta a nom d’una persona anunciada a recepció. Si el meu nom no s’ha anunciat, em quedo a recepció.
• L’horari real d’obertura. Una sala disponible de 18 h a mitjanit no és accessible a les 17 h per muntar. La finestra de muntatge es negocia, no es pressuposa.
• L’autorització de les zones comunes. El vestíbul, l’escala, el pati, el terrat: pertanyen a la comunitat, no a qui ocupa l’habitatge.

L’intèrfon és la millor prova, i no costa res. Si l’etiqueta no porta el nom que em vau donar, no respondrà ningú. Passa més sovint del que sembla: llogater recent, raó social diferent del rètol, placa encara a nom del propietari anterior. Digueu-me el nom escrit a la placa, no el que hi hauria de ser.

L’escala, l’ascensor i el nombre de viatges

Una feina lleugera són dues bosses i un trípode. Una de completa són tres bosses, un trípode, un peu d’il·luminació i una maleta. En una cabina d’ascensor antiga el trípode hi entra dret i al costat no hi cap res més: són tres viatges, no un. Sense ascensor, compteu el doble, i compteu-ho en tots dos sentits: desmuntar també passa per l’escala.

L’escala de servei, quan existeix, gairebé sempre és la bona opció: més ampla, menys transitada, i ningú no queda encallat darrere un peu d’il·luminació. En una comunitat habitada aquest detall compta tant com la comoditat: una escala obstruïda un dissabte al matí és un veí descontent, i un veí descontent acaba trucant a algú.

Aparcar, descarregar, marxar

Un aparcament subterrani es tanca amb una barrera i amb una alçada. Moltes rampes estan limitades a 1,90 m: una furgoneta no hi baixa, i el material acaba travessant dos-cents metres de vorera. No és greu, però canvia l’hora d’arribada i canvia què s’emporta. Alguns carrers del centre estan, a més, tancats al trànsit a certes hores; això es comprova per a l’adreça exacta, mai en general.

Les sis línies que fan guanyar una hora

• L’adreça exacta i el pis, inclosos l’edifici i l’escala quan n’hi ha més d’un.
• El codi, o el nom exactament tal com està escrit a la placa de l’intèrfon.
• Qui obre, el seu mòbil i un segon nom si aquesta persona no respon.
• On descarregar i on aparcar després: rarament són el mateix lloc.
• L’hora en què la porta és realment oberta, diferent de l’hora de la cita.
• Què cal anunciar per endavant: la recepció, el porter, l’administrador, el veí de sota.

Aquestes sis línies caben en un missatge. No substitueixen el brífing del rodatge —què voleu mostrar, a qui i en quina forma— però decideixen l’hora en què comença. Si prepareu material pel vostre compte, la checklist del llogater planteja les mateixes preguntes a l’inrevés, i la guia del material d’esdeveniment recorda què ha de ser al lloc abans que els convidats.

El cas particular dels llocs compartits

Una sala llogada per hores, un espai de treball compartit, una sala de reunions reservada per programari: aquests llocs tenen una particularitat, la franja anterior sempre s’allarga. Ningú no actua de mala fe, però un taller que acaba a les 14 h es buida a les 14.15 h, i el muntatge comença per tant a les 14.20 h. En una feina d’una hora, aquest quart d’hora és un quart del rodatge.

La solució és simple i no costa res: reservar la franja anterior, o endarrerir vint minuts l’hora anunciada. Digueu-me qui ocupa la sala abans que nosaltres i us diré quina de les dues triar. En un lloc que no s’ocupa tot sol, la pregunta no és quan s’entra, sinó quan surt l’anterior.

Quan tot i així es bloqueja

Mai no es força una porta, ni en sentit propi ni figurat. El que es fa és invertir l’ordre: els exteriors es roden mentre s’espera, els plans de detall també, i la llum de primera hora no es perd per a tothom. Si al cap d’una hora no es desbloqueja res, fem balanç junts en lloc de despatxar en trenta minuts el que en demanava cent vint.

La resta es prepara per escrit. Descriviu el lloc tal com és, no com hauria de ser: aquestes sis línies troben el seu lloc a la sol·licitud de prestació, i jo torno amb les preguntes que falten. Per a tot allò que toca el material que prepareu pel vostre compte, la checklist del llogater i la guia del material d’esdeveniment prenen el relleu; i si la pregunta és només on recollir el material, lliurament o recollida a Lió hi respon.