Per què el termini d’una visita immersiva no es promet

«Quan estarà llest?» arriba gairebé sempre abans que jo hagi vist el lloc. Entenc la pregunta —un anunci espera, una comercialització arrenca— però no la responc per telèfon. La responc amb el pressupost, un cop descrit o visitat l’immoble: primer amb una forquilla, després amb una data ferma tan bon punt sé què lliuro. El que segueix explica què hi ha entremig, perquè un termini que no s’entén sempre sembla mala voluntat.

El rodatge és la part curta, i l’única previsible

Un habitatge corrent es capta en un matí curt, preparació inclosa. És l’única etapa de la qual puc anunciar la durada per endavant, perquè depèn d’un nombre que conec: el nombre de punts de vista. Tot el que ve després depèn del que hi havia al lloc, i això ni vostè ni jo no ho sabem fins que no obrim els fitxers. És justament el contrari de la intuïció de la majoria, que imagina el rodatge llarg i «la informàtica» instantània.

Hi ha una excepció, i val la pena dir-la: un lloc ocupat allarga el rodatge, no el tractament. Una botiga oberta, una casa habitada, unes oficines en activitat obliguen a esperar, a tornar a una estança, a refer una estació. És temps passat al lloc, es xifra per endavant, i no canvia res del que ve després.

Què torna del rodatge

Una estació no és una foto. És un conjunt d’imatges preses alhora per dos objectius, sovint repetides amb diverses exposicions perquè la finestra i el fons de l’estança aguantin en la mateixa vista. Una visita de quinze estacions torna, doncs, amb desenes de fitxers, sovint més, en un format cru que res no llegeix tal qual. Les targetes no es buiden en una carpeta «ja ho ordenaré»: es descarreguen aquella mateixa nit, amb nom, endreçades per estança i comprovades una a una contra la llista d’estacions traçada al matí sobre el plànol.

Copiar, comprovar, desar — abans que res

Un lloc es visita una vegada. Una targeta il·legible, un disc que peta, una carpeta sobreescrita per error: en tots aquests casos l’única reparació és tornar-hi, i tornar-hi suposa que el lloc encara sigui lliure, buit i endreçat. Per això hi ha dues còpies en dos suports diferents abans que cap estació s’assembli, i les targetes no s’esborren fins que totes dues còpies s’han rellegit. Aquesta etapa no fa avançar res de visible i no se salta mai. També és la raó per la qual no prometo res el mateix dia del rodatge: mentre la còpia no estigui confirmada, encara no hi ha lliurable, hi ha un risc.

L’assemblatge: la màquina treballa sola, fins que ensopega

Assemblar dos hemisferis en una esfera vol dir buscar punts comuns a la línia on les dues imatges se solapen. En una estança moblada és fàcil: hi ha angles, motius, objectes. En una paret blanca, un terra llis, un passadís fosc o un rajolat perfectament repetitiu, el programari ja no té res a què agafar-se i la costura es desplaça: un sòcol que es trenca, una porta que es duplica. Aleshores es reprèn l’estació a mà, una a una, i és allà on el termini s’obre. Una visita pot passar sencera en una nit de càlcul, o demanar dos dies de correccions perquè el pis era buit i repintat de blanc —que és, justament, el cas més freqüent abans d’una venda.

La relectura, i l’estació que cal refer

Només llavors la visita existeix i es recorre. La travesso com un visitant: cada salt, cada fletxa, cada tornada enrere. És allà que es descobreix el replà oblidat, l’estació posada massa a prop d’una paret, el reflex que em mostra en un vidre de la sala. La majoria d’aquests defectes es corregeixen al teclat; un o dos, de vegades, demanen tornar al lloc. Són aquests els que realment desplacen una data, i només es veuen en aquesta etapa —mai abans, perquè abans no hi ha recorregut per travessar.

Què anuncio en lloc d’una data

Tres coses. Primer una forquilla, confirmada per escrit amb el pressupost i calculada sobre el nombre d’estacions i sobre el que he vist del lloc: un habitatge moblat i una planta buida no van a la mateixa casella. Després un compromís ferm, donat tan bon punt l’assemblatge s’acaba, és a dir, en el moment en què finalment sé què lliuro. I un senyal en cas de desviació, enviat el dia que el veig i no la vigília del venciment. És menys agradable que una data llançada per telèfon, i és l’única que se sosté. Una data promesa abans d’haver obert els fitxers no és un compromís, és una aposta feta amb la seva agenda.

Sobre la màquina que cal darrere de tot això, muntar un vídeo 360 dóna els ordres de magnitud sense embuts, i els programes de muntatge gratuïts diuen on s’aturen. Si capta vostè mateix, quina capacitat de targeta de memòria evita l’error que fa tornar amb una visita incompleta. I si vol una forquilla per escrit en lloc d’una data llançada per telèfon, descrigui l’immoble —moblat o buit, nombre d’estances, termini de publicació— en una sol·licitud de prestació immobiliària: surt amb el pressupost.