Una hora, dues hores, una jornada: què canvia al lloc

La bona pregunta no és mai quant temps, sinó quants plans. Una durada no és una unitat de treball, és un continent: s’omple amb el que es decideix posar-hi, i es buida molt de pressa si ningú no ha fet aquesta tria abans d’arribar. Vet aquí el que una hora, dues hores i una jornada permeten realment endur-se, i per què la diferència entre els tres no és proporcional.

El temps que no filma

Vint minuts a l’arribada: trobar la porta, pujar, treure el material, fer el tomb per les estances, decidir per on començar. Quinze minuts al final: recollir, comprovar les targetes, tornar els mobles on eren. Enmig, cada canvi d’estança costa de tres a cinc minuts, i cada canvi d’objectiu o de configuració dos més. En una prestació d’una hora queden, doncs, uns vint-i-cinc minuts en què la càmera roda de debò. No és poc — però no és una hora.

Una conseqüència per tenir present: com més curta és la prestació, més pesa la part de temps fix. En una jornada, el muntatge representa menys d’una desena part del total; en una hora, la meitat. Per això una prestació molt curta és el format més exigent en preparació: tot allò que no s’ha decidit abans es decidirà sobre el temps de captació, i gairebé no n’hi ha.

El que conté cada durada

Durada al lloc	El que hi cap	El que no hi cap
Una hora	Un habitatge de dues o tres estances, un aparador, una entrevista curta asseguda	El lloc i el seu exterior, dos ambients de llum, un segon punt de vista
Dues hores	El lloc sencer, el seu exterior, alguns plans de detall i una intervenció parlada	Esperar una llum precisa, filmar una activitat que dura, diversos intervinents
Una jornada	Un lloc que viu del matí al vespre, diversos intervinents, dues llums, plans de tall en quantitat	Dos llocs allunyats l’un de l’altre, o un muntatge lliurat aquell mateix vespre

El salt més útil no és de la primera fila a la tercera: és de la primera a la segona. Una hora més no duplica el temps de captació, el triplica, perquè el muntatge i la recollida ja estan pagats. És l’única vegada que l’aritmètica juga a favor vostre, i per això sovint proposo dues hores quan me’n demanen una.

Una jornada és una altra cosa que una tarda llarga

En una jornada ja no és la durada la que produeix les imatges, és el lloc. Es veu arribar la gent, es veu la llum girar d’una façana a l’altra, es veu una activitat començar i acabar. Els millors plans d’una jornada de rodatge són gairebé sempre els que no estaven previstos, i només existeixen perquè encara hi érem a les tres. És també l’única durada que permet fallar alguna cosa i refer-la: en una hora, una presa fallida és una presa perduda.

Dos passos valen de vegades més que un de llarg

Una façana orientada a llevant i un jardí orientat a ponent no són mai bonics a la mateixa hora. Estirar una sola visita fins al vespre costa car en espera, mentre que dos passos curts —un al matí, un a última hora de la tarda— retornen les dues llums sense pagar les quatre hores que les separen. El preu d’aquesta solució és un segon desplaçament, per tant un segon muntatge. Guanya quan els dos moments són realment diferents, i perd quan només es busca partir el dia en dos.

La mateixa lògica val per a un lloc que canvia d’estat més que de llum: una sala abans i després del muntatge, una obra abans i després d’envanar, un comerç tancat i després obert. Aquests parells no es roden de manera continuada, i voler-los encabir en una sola durada equival a sacrificar-ne un dels dos.

El que allarga una durada sense haver-ho decidit

• Esperar la llum. Una façana a ponent no es fotografia a les onze. L’espera no és temps perdut, però compta dins la durada.
• Una persona que arriba tard. En una entrevista és l’únic que no es recupera: no es filma algú que no hi és.
• Un lloc que no està a punt. Endreçar una estança triga deu minuts, i aquests deu minuts no produeixen cap imatge.
• Una petició que creix al lloc. «Ja que hi som, també podríem…»: és legítim, sovint és fins i tot una bona idea, però es diu abans, no al minut quaranta.

Una última cosa, que no es veu a la taula: la durada al lloc no diu res de la durada del muntatge. Una hora de captació ben preparada pot donar una pel·lícula més llarga de muntar que mitja jornada mal enquadrada, perquè el triatge es fa sobre el que s’ha endut, no sobre el temps que s’hi ha passat. I el format del lliurament hi pesa tant com la resta — quin format de vídeo triar explica per què una mateixa jornada no dóna els mateixos plans segons l’objectiu.

Així que no em demaneu una durada: digueu-me què hi ha per mostrar i us diré el temps que cal. És exactament el que el formulari de sol·licitud mira de recollir, i és el mateix raonament que quants dies llogar aplica al lloguer, i la guia del material d’esdeveniment a una vetllada sencera.